Jaume Genovart
Jaume Genovart
(1941-1994
La pintura de Jaume Ge novart va irrompre, en el
panorama de l’art català dels anys setanta, com
una proposta de síntesi de diferents aspectes de
l’avantguarda històrica. Al concepte de velocitat
propagat pel futurisme, s’hi sobreposava la mirada
metafísica i sobrereal dels paisatges abstractes, no
identifi cats. Elements cal·ligràfi cs, gestuals, tot el
riquíssim món de la sígnica confl uïen en aquests
paisatges d’horitzó dalinià i mirada infi nita que ell
mateix va denominar Genografi es. Aquests espaispaisatge,
que considerava de pròpia invenció, es
van convertir durant les dues últimes dècades en el
llenguatge més reconegut d’aquest pintor.
Jaume Genovart i Llopis havia nascut a Barcelona
el 21 de novembre de 1941. Des del 1971 havia dedicat
totes les seves energies a la pintura, abandonant
fi ns i tot els estudis de ciències econòmiques
que havia iniciat. Va ser un apassionat de la pintura, a la qual
es lliurà sense condicions.
Genovart va voler transmetre a les teles els seus sentiments
i emocions en relació a l’esperit mutant de la vida contemporània.
Van ser tothora referències imprescindibles en la seva
pintura, les grans ciutats, els rètols, les cal·ligrafi es
urbanes, la publicitat, l’aspecte comunica cional de
la civilització moderna: línies de fuga impulsives allusives
a les autopistes, la mirada tentacular dels
gratacels...
Exposà a diferents galeries barcelonines, des de la
Galeria Grifé i Escoda, que acollí la seva primera
exposició individual el 1972, fi ns a
al Set. La seva pintura va ser molt ben acceptada
a Alemanya, on era exhibida per Manus Presse, de
Stuttgart, i va ser present a diferents edicions de la
Fira d’Art de Basilea.
Sempre serà reconegut per les seves Genografi es,
que constituïren un llenguatge difícilment comparable
al de cap altre artista.
El crític d’art barceloní Francesc Miralles, en un article
a
Genovart fou un dels pintors de més acusada personalitat
de tots els que van sorgir a Catalunya durant
els seixanta (...)”.
